La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, ha acompanyat avui a Ullastret una de les brigades que formen part del Pla de Xoc de control del coipú (Myocastor coypus), una espècie exòtica invasora que viu de forma permanent a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva, la sobrepoblació de la qual genera problemes en les explotacions agrícoles. La posada en marxa d’aquest Pla, el gener del 2023, ha permès controlar la població de coipús a la demarcació de Girona, ja que se n’han capturat 1.548 exemplars –un 516% més que l’any anterior-, i ha reduït significativament els danys que aquesta espècie ha causat en cultius com l’arròs.
Barnadas ha explicat que s’ha aconseguit frenar l’expansió del coipú, que era l’objectiu principal ara fa un any, i que s’estima la població s’ha reduït en un 40% de mitjana. “En concret, sabem que en les zones més conflictives agràriament i d’afectació a la biodiversitat, com per exemple els parcs naturals, ens han reportat disminucions dràstiques, i valors de disminució d’entre el 70 i 90 %”, ha concretat.
La posada en marxa d’aquest Pla, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha implicat l’entrada en servei durant tot l’any de dues brigades específiques de control de coipú, amb tres persones i dos vehicles tot terreny, que reben el suport de dues brigades més destinades al control d’espècies exòtiques invasores en general. També s’ha comptat amb la participació del Cos d’Agents Rurals en operacions especials, i s’ha obert l’operatiu als agents del territori, com ara ajuntaments, consorcis gestors d’espais d’interès naturals, organitzacions agràries o entitats, entre d’altres, als quals s’ha facilitat formació i materials de prevenció i captura.
També, en el marc del Pla de Xoc, s’ha recopilat tota la informació prèvia existent sobre l’espècie a Catalunya i la generada durant el 2023 amb la qual s’han elaborat els protocols d’actuació i de priorització, i també s’ha fet una planificació de forma adaptativa de les zones i èpoques d’actuació per al control de l’espècie, a partir d’una cartografia de les accions i de la creació d’una base de dades amb tota la informació passada i d’informació generada. De la mateixa manera, s’ha establert un seguiment demogràfic i sanitari de les poblacions de coipú en col·laboració amb l’IRTA i la Facultat de Veterinària (UAB).
Tot i l’assoliment dels objectius previstos inicialment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural treballa en la intensificació d’aquest Pla de Xoc mitjançant la preparació d’una formació específica en el control d’espècies exòtiques invasores per a futurs professionals i en la capacitació i transferència tecnològica a professionals d’administracions locals i d’empreses que ja actuen en aquest àmbit. La voluntat és mantenir activats tots els mecanismes possibles per evitar la proliferació del coipú a Catalunya.
“En l’actual context de sequeraés vital poder donar resposta a les necessitats que té la pagesia del nostre país. I protegir els cultius és una d’elles. Aquest és un Pla de xoc que seguirà actiu i des del Departament seguirem treballant amb el sector i les administracions per fer front als danys que el coipú pot causar als cultius i a la biodiversitat”, ha conclòs la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas.
El coipú a Catalunya
El Pla de Xoc de control del coipú és la resposta del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la detecció d’un increment notable de les poblacions d’aquesta espècie des que l’any 2010 se’n van identificar els primers exemplars. Els anys 2021 i 2022, el coipú va produir danys severs als camps d’arròs del Baix Empordà i en la vegetació natural del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles. Durant el 2022, es van capturar 332 rosegadors d’aquesta espècie a Catalunya, tots a les comarques de Girona.
El coipú és un rosegador originari de Sud-amèrica que viu en zones humides amb vegetació aquàtica i pastures, i que pot generar impactes considerables a l’agricultura i als ecosistemes. És un rosegador -com ara rates, talpons i lirons- de talla gran, que pot assolir més de 8 quilos de pes. Actualment està força estès i, a Catalunya, viu de forma permanent a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva.
Per evitar la proliferació d’aquesta espècie, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural també demana la col·laboració de tota la ciutadania, ja sigui informant de la seva presència a ajuntaments, agents rurals o al propi departament o bé no donant-los de menjar.
